EXTRA! EXTRA! Pere Janer presenta disc!

Pels que no el conegueu, Pere Janer fou compositor i cantant del grup La Fosca, un grup mallorquí de finals dels ’80 i ’90 amb tres discs al carrer, (La carn humida, Eeèxode i Domini Fosc). He trobat un bon resum de la seva trajectòria a aquest post.

Eren molts. Teclats, guitarra, bateria, baix, flauta i dues veus. Abans s’hi afegia un violí. I no, no se molestaven. Tots eren importants i necessaris. Musicalment eren foscs. Pere té una veu greu dolça que condicionava molt aquest tret, i ser tants i amb arrajaments per tanta gent, més l’època de la que parlam (principis dels ’90), feia que el resultat fos espés, però no pesat.

I vàren tenir èpoques. Record a Ramon Trias (el teclista que jo vaig conéixer, perque abans havia estat Joaquim Domènech, ara component de Cap·pela, tots dos grans músics) en l’època de les bombolletes de l’Screamadelica de Primal Scream, i del Blue lines de Massive Atack intentant convéncer als altres que allò havien d’aplicar. I ho aplicaven. Sempre eren ells.

També record quan aparesqué Joan Miquel Oliver, joveníssim, bon guitarrista com pocs he conegut (ara és conegut per Antònia Font i el que fa en solitari), que venia d’un guitarrisme pinkfloienc simfònic que també aplicaren.

I no vos cont tot això per contar la història de La Fosca, que ja no existeix, sino per contextualitzar el bagatge musical amb que Pere ha fet aquest disc.  Pere composa i canta. Pere, sobretot, és escriptor. Escriu lletres senzilles, directes i crues.

Fa anys que treballa en aquest disc. Desde abans que es desfés La Fosca fa més de quinze anys ja sabia que ell havia de tenir un projecte personal apart de La Fosca. Li he conegut vàries maquetes. Finalment, fa un parell d’anys s’ha juntat amb Jaume Manresa (peasso music i enorme persona, teclista i arranjador d’Antònia Font), que l’ha ajudat a dar forma a les seves idees, i amb Joan Roca (baixista d’Antònia Font i contrabaixista clàssic, un altre gran music) que completa el trio.

Junts fan música. Però d’aquesta de veres. De la música que fa la gent que estima la música, que cuida els detalls, que estudia les frases, els matisos, que li agrada tocar junts, aprendre.. Que els encanta que els escoltin, però sobretot, escoltar-se. Escoltar la banda mentre toca junta. Entendre’s i disfrutar. Sols quan un músic disfruta del que fa i ho estima pot fer disfrutar als altres.

Aquí el seu Myspace. Si vos agrada, tots cap a la Sala Petita del Principal dijous 29, que estrena el disc. Si no vos diu gran cosa però us agrada la música, també heu de venir-hi, perque poques ocasions hi haurà a Mallorca de escoltar i viure un concert tan treballat i estimat.

I sí. Pere Janer és amic meu. De les persones més intel·ligents que conec, però no ho recoman per això. Sino per músic. Ara, parlam de música.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s