Les roses d’Ausoni
Llegia distret el color d’unes roses
en uns versos d’Ausoni, quan, de sobte,
emergiren del record uns llavis,
els teus.
Visió fugaç d’un o dos segons, no més.
Em vaig descobrir fent per no perdre’ls.
Com qui rescata tombes d’un cementiri
d’un poble que s’ha de negar sota un pantà.
Era tan poc, o tant, que t’estimava.
Manuel Forcano, Corint. Ed. Proa
Tonapou 