Candidats a batlle i blogaires, en campanya

El 6 de Maig (el temps passa volant!) va haver-hi una trobada entre candidats a batlle i blogaires/tuiterus. Miguel Ángel Payeras va tirar d’agenda i d’il·lusió (i molt optimisme, per cert), s’hi posà i va organitzar una trobada entre els sis principals candidats a la batllia i deu blogaires. Entre els quals hi era jo. S’ha de dir que vaig demanar a Miguel Ángel perquè  no aprofitava per començar a normalitzar la cosa per a que la difusió online i offline no quedassen separades (jo, a lo meu, integrar), i em contestà que ho feia per evitar que allò es convertís en un acte controlat per les dinàmiques i protocols de premsa normal. I vist el que es va veure, té raó: gran cobertura online per molt poca offline. Va venir un mitjà televisiu (A3) i Ona Mallorca, un breu al diari Ultima Hora, i un article de Pilar Garcés al Diario de Mallorca. Però la veritat és que si aquesta trobada s’hagués fet a l’auditòrium i per quinze pares de ninets d’institut hagués tengut més cobertura. Això haurà de començar a canviar. De fet, si hagues estat un acte a un institut, el PP no ho hagués fet passar malament a Miguel Ángel: no va venir el candidat, sino Julio Martínez (número 4 a llistes i actual portaveu a l’ajuntament) i els va costar pena dar-li permís. Ens consta que Julio sí dava la importància que té en campanya assistir a un acte on hi seran tots menys ells i que tant ell com Miguel Ángel es varen posar a moure fils perquè el PP tengués representació.

Noltros teníem moooooltes ganetes de tenir-los davant. Com ho varem fer per organitzar la cosa, ho conta molt bé Miguel Mas, però en resum: varem fer un document col·laboratiu que hauriem hagut de master dos mesos perquè ens dassen respostes a totes les insatisfaccions socials que hi anavem trabucant. A l’hora de la veritat, poguerem fer una pregunta cada un sobre el tema que més ens interessas. Les preguntes i les respostes que varen dar a les preguntes, estan a les diferents cròniques, però em qued amb el record de cada un d’ells que no és altre que el que defensen amb el seu partit, perquè tots van damunt un baseline sobre el qual montar respostes, i quan dubten, tiren d’argument principal i tan contents. Tots. Els ensenyen a girar arguments per anar al seu solc o, quan hi ha problemes, tirar directament de consigna. Fins i tot Arturo Muñoz, que era el que venia més que ells són ciutadans no polítics, recorria a aquesta frase quan no sabia ben bé per on sortir, discurs que haurien de canviar, perquè se tracta de ser ciutadans i polítics.

Matisos a part, escric ara això perquè dec aquest post, perquè la setmana que vé Miguel Ángel s’ha liat a fer un #candidatosCM i #candidatosCAIB, i perquè fa una estona he escoltat el cara a cara entre els dos candidats a presidents de la CAIB, Antich (PSOE) i Bauzá (PP). Avorrit, per cert, molt avorrit. Antich ha estat bastant molt resolutiu, i Bauzá ha entrat en un puesandaquetú bastant ridícul.

Però anem al que anàvem: les consignes dels partits. Les deix aquí per si són les mateixes que les següents trobades, que estaria bé per un costat per allò de la coherència, i seria bastant irritant per allò de que no hi ha forma que surtin del solc.

Per ordre de com estaven col·locats, vaig extreure aquestes consignes:

– Arturo Muñoz, Up y D,  t’entenem perfectamente perquè som ciutadans, a veure com ho arreglam, però t’entenem,
– Juanjo Amengual, Lliga regionalista, som ciutadans i nous, no sen’s pot dar culpa de res i no farem el que han fet els altres, no sabem què farem, però no farem el que han fet els altres,
– Aina Calvo, PSOE, no ho hem fet tan malament amb el que teniem i som honestos,
– Antoni Verger, PSM-IV-ExM, noltros no som corruptes ells sí (no li vaig demanar com va acabar aquell pleit de Grösske i el seu xalet en espai protegit, per cert) (i qui diu espai protegit diu ves tu a saber què era que havia fet aquest homonet amb ca seva),
–  Julio Martínez, PP, faré el que trobi i ho justificaré tot amb creació de l’ocupació. Maldament em contradigui a mí mateix en arguments. Tanmateix, no passa res.
– Miguel Munar, Convergència per les Illes, noltros en sabem i farem llistes obertes perquè ara quedam els honestos. No record cap resposta mínimament concisa. Tret de la de les llistes obertes per evitar corrupcions.

A títol personal (més personal, si això és possible):

Arturo Muñoz convenç una mica malgrat tenir el discurs limitadet quan torna a allò de que són ciutadans.
– Juanjo Amengual quedava entre els arguments de Muñoz i els de Martínez, mira tu, que és de qui beu (su poquito de populismo y su poquito de derecha bien derecha). Tenen el principi de despesa zero, però no sé com es pot créixer ni dar serveis públics sense gastar res i que no sigui cedir concessions i privatitzar: miedito.
Aina Calvo, estic d’acord totalment amb Miguel Mas, que d’aprop, engatussa. No sé si perquè és dona o si perquè té una veu càlida i poc agressiva, però l’escoltes. Del que diu, com que va reconéixer errades i va reconéixer que estan limitats i que el que volen és fer-ho el millor que saben… Vamos, que la te’n duries a fer una horxata.
Antoni Verger, com que és el responsable d’infraestructures ara mateix i encara no he estat capaç de veure els estudis que diuen que NECESSIT que unes vies de tren me xapin el Llevant, me cau malament. Una vegada tret això, allà va ser també bastant raonable, tot i que el discurs “noltros no som corruptes” li vessa massa tot d’una que se despista. O en despistam noltros, no sé,
– Julio Martínez, infantó, va ser el més contradictori. Amb la cosa de passar per damunt tot la creació d’ocupació, passava de defensar serveis públics i protecció social als menys desfavorits a justificar obres inmenses siguin o no viables quan abans ha enarbolat la bandera de protecció de territori. I el seu cap, a IB3 avui ha fet el mateix. I ni un pél d’arrepentiment o disculpes o humiltat sobre el que ens ha fet el partit que ells representen. Julio va ser l’únic que va dir “jo això no t’ho contest”, i tan tranquil. No sé si perquè ja havia sortit la primera enquesta d’intenció de vot que els fa guanyar o què, però varem tenir totes les contradiccions que varem voler.
– Miguel Munar, tenia presència i se veu que ja ha fet actuacions d’aquestes, però tret de lo de les llistes obertes no record res més. I podria tirar de notes, però com que lo que conta és el que record, no aniré a mirar-ho. També te un posat arrogant.

De totes formes, això no està per fer amics. Amos, que si el Sr. Munar o el Sr. Verger em cauen millor o pitjor no afecta a la gestió de l’administració pública. De fet, me fa pànic votar a la gent per si ens cauen bé o no. Vull un Mourinho si ha de ser un bon gestor (que no és el cas tampoc, que el probe no fa llarg). Aclarit això vos deix amb l’enllaç de del post d’Estefania, que s’ha pegat la currada de fer un recull  de tots els posts que s’havien escrit.

I els resultats de l’experiment? Els candidats varen quedar contents. Vull pensar que també els deu fer ganes tenir trobades sense premsa aferrat al seu cul (con perdón). I el hastag (#candidatospalma) va ser trending topic aquell horabaixa a Espanya i, copio del post de Miguel Ángel, “El resumen es que se produjeron cerca de 1000 tuits, retuits y menciones, que el reach (audiencia) fue de unos 56.000 usuarios y que el los impactos rondaron los 280.000. Cada pocos segundos había un nuevo tuit. Eso sólo puede significar que existe un amplio interés ciudadano en lo que los políticos nos tienen que contar cuando nos lo cuentan directamente y que, por otro lado, existe un gran interés en participar en la opinión si no está adulterada.”

A veure què tal ens va amb la resta dels #candidatos… Crec que hem aprés noltros a demanar i que ells hauran d’anar alerta a què contesten, perquè ja hem tocat de mans una vegada que la cosa de demanar coses concises, no implica que te contestin coses concises.

AH! i no he estat capaç de trobar el site de la coalició PSM – Iv- ExM. Se veu que si s’ha de fer frente común, vale, però juntar el programa i els punts en comú a un mateix lloc, pues com a què no… Si voltros la teniu o la trobau, deixaume l’enllaç als comentaris. Gràcies! Posat aquest enllaç! Ara, crec que els recomanaré un SEO… XD

2 comentarios en “Candidats a batlle i blogaires, en campanya

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s