Estornells

Una partida d’hiverns quan era petita i veniem de La Porciúncula cap a Palma, veiem núvols inmensos d’estornells.

Eren taques enormes que canviaven de forma. Anaven surant i de sobte una punteta s’estirava i aquella taca es girava cap a un costat o un altre. No sé quants esbarts hi devia haver… pot ser cinc o sis… Feien formes com a de fulls de paper plans què anaves agafant d’una punteta i una part tornava més clara i l’altre més obscura.

Eren moviments senzills i suaus… No pareixia què hi hagués el caramull d’ocells què hi havia.

Fa molt què no en veig.

Durant una partida d’anys es passejaren els municipals pels carrers de Palma pegant trons per assustar-los, perquè estassen incòmodes i no tornassen. I no han tornat. Moltes vegades voldria saber on deuen haver anat… I moltes vegades és casi cada dia, què mir pel balcó i faig foto de la posta de sol. Pens sovint en com podria ser veure aquelles taques vives des del balcó de casa.

Cert és què passar pel Born i La Rambla era què te cagassen segur, i què feien mal bé la pintura dels cotxes i la pedra dels edificis antics amb l’àcid dels seus excrements. Ara, també és cert què ens llevaren la possibiltat de veure de les coses mes belles què pots trobar a la natura.

Ara, supós, som una ciutat civilitzada.

Murmuration from Sophie Windsor Clive on Vimeo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s