Estornells

Una partida d’hiverns quan era petita i veniem de La Porciúncula cap a Palma, veiem núvols inmensos d’estornells.

Eren taques enormes que canviaven de forma. Anaven surant i de sobte una punteta s’estirava i aquella taca es girava cap a un costat o un altre. No sé quants esbarts hi devia haver… pot ser cinc o sis… Feien formes com a de fulls de paper plans què anaves agafant d’una punteta i una part tornava més clara i l’altre més obscura.

Eren moviments senzills i suaus… No pareixia què hi hagués el caramull d’ocells què hi havia.

Fa molt què no en veig.

Durant una partida d’anys es passejaren els municipals pels carrers de Palma pegant trons per assustar-los, perquè estassen incòmodes i no tornassen. I no han tornat. Moltes vegades voldria saber on deuen haver anat… I moltes vegades és casi cada dia, què mir pel balcó i faig foto de la posta de sol. Pens sovint en com podria ser veure aquelles taques vives des del balcó de casa.

Cert és què passar pel Born i La Rambla era què te cagassen segur, i què feien mal bé la pintura dels cotxes i la pedra dels edificis antics amb l’àcid dels seus excrements. Ara, també és cert què ens llevaren la possibiltat de veure de les coses mes belles què pots trobar a la natura.

Ara, supós, som una ciutat civilitzada.

Murmuration from Sophie Windsor Clive on Vimeo.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s