Candidatosxbalears

El passat 15 de novembre varem fer el #candidatosxbalears, seguint l’estela dels candidatos què Miguel Ángel va montar pels candidats a batle, president del Consell i de la CAIB.

Ho ferem a l’auditori del Parc BIT, amb la mateixa dinàmica què els candidats a Consell i CAIB: preguntes pels candidats, mirant de què tothom tengués la possibilitat de manifestar-se.

No importa què faci una crònica perquè aquí teniu el vídeo sencer del què es va retransmetre en streaming gràcies a Promoturismo. Faré un resum de les meves impresions.

La veritat és què no varen ser bones les impresions.

No sé a què és degut, però va ser el debat més fluix de tots. Pot ser és perquè noltros ens miram molt les preguntes què feim i tenim com a assumit què els hem de demanar comptes, cosa què fa què preguntem i expliquem les coses com si els polítics fossem noltros. Pot ser el candidat al congrés és un lloc què ens queda lluny. Un representant de les balears al Congrés. Yavessss…

Això per passar-mos una part de la responsabilitat.

La realitat és què els candidats què tenguèrem davant no varen estar a l’altura. Possiblement menys què cap altre. El primer, batles, va  ser proper. El del Consell, sosito. El de la CAIB, amb tots els candidats allà presents, va ser, possiblement el més constructiu, àgil i on els candidats estaven preparats per qualsevol cosa què els poguessem demanar.

Els candidats al congrés no estaven preparats per qualsevol cosa què els poguessem demanar. Està confirmat què els polítics, en públic, responen a consignes què són molt més fàcils de contestar quan es tracta de política local o autonòmica (molt més propera) què quan es tracta de política estatal on, forma, s’ha de defensar o no oblidar o tenir en compte els interessos d’un territori envers l’interés global. Peeeeeeeerò enmarcat dins un partit polític què va amb obediència de partit.

D’això se li demanà al Sr. Ramis, què va dir sense dir-ho què acceptaria aquesta obediència tot i què mai faria res què anas en contra dels interessos de les Illes Balears.

Dels candidats al congrés, no n’hi va haver cap ni un què convencés. Pot ser, una mica, Pablo Martín, reconeguent errades, número 1 pel PSOE i Jorge Arturo Muñoz, número 1 al Senat per UPyD, què tenia una mica més clares les opcions, i contestava sense contestar però dins els barems del seu partit, què, s’ha de dir, són clars.

Al Sr. Ramis, no se’l pogué escoltar després de per reforçar la seva afirmació de què les lleis no les fan els partits polítics, va treure a la conversa a Alfonso Guerra culpabilitzant-lo de què hi hagués separació de poders . Con un par.

Me sap greu tornar treure al Sr. Ramis, però me va marcar, mirau. Li suposava més hores de vol com a polític i més claretat en les respostes seguint les consignes. és el què varen fer tots els altres a la resta dels candidatos.

La resta de les respostes, clar, no varen ser tan disparatades.

Tampoc varem conseguir què fossen clares.

Ara, tampoc crec què les fessem clares.

No sé com se podria fer per millorar… La cosa va a gustos, i a mí m’agradava més lo de demanar el mateix a tots, a veure en què es diferencien. Pot ser hauriem de canviar els blogaires (jo la primera), o, simplement, hauriem de fer preguntes directes.

Jo mateixa vaig demanar una cosa sobre innovació a administració pública bàsica, però què el candidat no sabia. Bàsica per jo, clar… Ara, què, honestament, als candidats els haurien de dar un curs de gestió d’administració pública o d’informació general o més fàcil, estudiar el back up de les seves propostes de forma què, demanin el què li demanin, puguin remetre a les propostes.

O, senyors, MOOOOOLT més fàcil: mirin el timeline de la gent què demanarà. Dos-tres dies basten per saber què interessa a cada individu. Això pot dar una pista a què demanarà cada un, i no importa empollar-s’ho tot, sino el què te demanaran. És el què s’ha fet tota la vida del senyor a l’escola: estudiar allò què te penses què te demanaran.

No vull cridar a l’apologia de dir el què volem escoltar o mirar sols el què es demanaran. Vull cridar a fer un ús raonable de la informació què es té. A tothom li agrada internet, tothom vol twitter i tothom té blog. Però ningú escolta.

En principi els polítics han entés les xarxes socials i les usen. Lamentablement, no és així. Si no són capaços d’escoltar a vuit animetes, com pretenem què escoltin a una ciutadania?

I escric això ara què se sap què ha guanyat Rajuá. Ossea, ho direm bé: com què el psoe fa  anys què enlloc de dur una línia clara pren mides per desprenir-les uns mesos més tard, els ciutadans no els hem votat. No els hem votat no tant per mides impopulars, sino per embullar-mos. No som votant del soe, però sí d’esquerres, i ha fet molt de mal. Ha dat, de fet, l’absoluta a un partit polític què és coherent, i què el què no m’agrada és què sé què no tendran problema per prendre mides d’acord amb la seva ideologia recolzades en una crisi internacional.

Senyors polítics, si de veres volen fer bon ús de xarxes socials i internet. Dediquin dos dels tres comiunitismanagers o curritos de premsa per escoltar, no tant per publicitar. I, si poden i volen, xerrin amb la gent. Aquí tots som iguals, si no ho entenen o no els agrada, més val què se deixin de mandangades i diguin clarament què usen les xarxes socials com a megàfon (què ho són).

Tornant a candidatos, dues darreres consideracions respecte de l’event en sí:

– hi va haver trui perquè Sr. Ramis se’n va haver d’anar abans. Me pareix lu més normal del món tancant campanya presidencial. Van encaixant temps. Ara, seria un detall què ara què té el lloc assegurat i no està en campanya se vulgui tornar a seure amb noltros sense el temps aferrat al cul.

– En altres candidatos ens hem queixat de què el PP no enviava als caps de llistes. Aquesta vegada el partit Por un mundo más justo va participar amb el cinquè en llista al congrés. I aquí no passa res. Els vaig fer dues preguntes perquè no sabia (ni sé) on colocar-los ideològicament. Diuen què amb els minoritaris defensant minories, però és què hi ha moltes minories… Finalment el Sr. Miguel Clar es va posicionar a títol personal en un tema determinat (casament homosexual), què és més què el què varen fer altres.

En definitiva, com sempre interessant i constructiu, però demostrat què els polítics no entenen les xarxes perquè podrien saber perfectament qui tendran davant. També demostrat què són persones humanes, i (si no diuen mentides i crec què no les diuen) què els agrada tractar-se amb common people i els dona vidilla la cosa aquesta de no saber què els demanaran ni com replicarem.

Esper ansiosament la canyeta post-candidatos què  monta el probe Malabache.

és què, sabeu què passa? és mal d’entendre, però els polítics, són persones.

6 comentarios en “Candidatosxbalears

    1. yo dudo también, pero creo de verdad que tenemos que encontrar un medio “justo” de tratar con nuestros políticos.

      Tus 26, más las mías, más las de los otros…

      Habría que ver cómo lo centralizamos…

      Otra cosa es que, realmente, quieran contestarlo… =S

  1. Jo veig bastant normal que no vulguin “banyar-se” (aclareixo, dic que ho veig normal, no que ho vegi bé). Estan fermats per una disciplina de partit que fa que al cap i a la fi, no facin el que trobin que han de fer, sino alló que els hi encomanen de les “altesesferes”. I clar, no és pla dir el que pensen d’una cosa, i que després el partit els fagi fer una altra…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s