Diferenciació de producte turístic

Visc a Mallorca. Som mallorquina. De S’Arenal. Zona superturística.

He anat a l’escola amb els fills de les camareres de pisos, cuiners, recepcionistes, directors d’hotel i propietaris d’hotel, essent jo una filla d’un agent de viatges que llogava cotxes, venia excursions, feia canvi de divisa i tramitava fotos tot d’una que varen sortir els revelats en una hora i mitja. També hi havia fills de personetes que tenien restaurants, souvenirs, empreses de cotxes de  lloguer, xiringuitos d’hamburgueses…

Tenc 42 anys (encara no, però tot arriba i més val que ho vagi assumint). Idò fa 42 anys que sent xerrar de la diferenciació de l’ oferta turística. Especialment des de l’any 91, que vaig començar a estudiar turisme. Des de llavors sent xerrar de la necessitat imperiosa d’atreure un “turisme de qualitat“. Des de fa quatre anys, a més, ha de ser de luxe, tecnificat i noséquàntes coses més. Per això noltros hem de ser “smarts“. Desde fa dos especialment, tot i tots hem de ser smarts (a mí, serà l’edat, me recorda tant an En Maxwell Smart que hi veig taaaanta relació! =P)

El tema és: després de 23 anys, de la inversió pública feta en que infraestructures i en ajudes a hotelers per reconversions d’oferta hotelera, la de regulació i requeteregulació que hem fet i desfet (gairebé sempre, per facilitar negoci a empreses hoteleres), després de la inversió per part de les empreses hoteleres en formació pels seus empleats, en procurar enfocar a la qualitat, la tecnificació, els smartismes, en re-elaboració d’estructures empresarials i dels seus processos han aparegut els revenue… A més, algú ha de contestar els comentaris i estar pendent de la reputació perque els TTOO (ó OTA’s, a dia d’avui tant és) els rasquen dècimes de comisió o els venen més o menys… No és fàcil jutjar un mercat tan complexe.

I el tema (perdó per haver tardat) és: després de tot això, què tenim?

RES QUE NO TENGUIN ALTRES.

Però res de res

Aquests mesos he estat traduïnt pàgines d’hotels a un portal de viatges. N’he traduïdes una mala fi. Gairebé tot vacacional. Puc dir que els hotels de vacacional de Creta, Corfú, Rodas, Halkidi, Cerdenya, Madeira, Funchal, la Costa Brava, la Costa Daurada… Tots oferim el mateix. Si miram les pàgines de destí de tots els vacacionals d’aquests llocs, tots som iguals. Anam modificant l’oferta al mateix temps. I no crec que sigui per conéixer als clients, sino per mimetisme: crec que tenim uns clients que consumeixen el que els donam. Punt.

I els hotels tenen jacuzzi. Molts hotels en tenen. Tants que ja no té gràcia que tengui jacuzzi. I tots han buidat els mini-bars empesos pels clients que no compraven el que hi havia dedins, i ofereixen les geleretes com a servei. I moltíssims han comprat un kettel i ofereixen bossetes de té i cafè instantani.

És igual a quin punt del Mediterrani estiguin, tots som iguals.

I sempre ho hem estat. I veig venir que sempre ho serem.

Sempre que he estat a Benidorm, a Torremolinos, a Màlaga, a Sitges, a Benicassim o a qualsevol altre lloc turístic he estat com a ca nostra. Els mateixos souvenirs, bars, gelats, sombrilles, taules…

Pensant en això he estat de viatge per Girona. He anat als pobles turístics costaners.

Idò Calella de la Costa és així. I Tossa de Mar. I els catalans me deien que eren els llocs més lletjos. I són molt lletjos, però no lleva que segurament siguin dels llocs on el model turístic és comú a tot el Mediterrani.

(CUIDAO QUE ESTIC A PUNT DE PONTIFICAR)

Crec que és el moment en que les empreses de Illes Balears s’han de començar a passar pel forro homologacions de serveis. Crec que és el moment en que els raritos han de fer plans de negoci alternatius. Crec que és molt difícil fugir de la seguretat del touroperador, però sé que se poden començar a prendre accions perque cada hoteler tengui coneixement del seu client, i se poden establir accions tàctiques i estratègiques planificades amb terminis realistes i objectius assolibles per tenir una base de dades pròpia en un parell d’anys. I començar a oferir a aquest turista que consumeix tot el que li oferim, ofertes diferencials.

Més que res, és que si no se fa alguna cosa per diferenciar oferta hotelera d’altres zones del Mediterrani, seguirem vivint de les desgràcies alienes. Perque no ens enganem, noltros vivim de la inseguretat política, económica i social de la nostra competència.

I dic oferta hotelera, perque la oferta complementària està clar que no és igual: tenim una cultura pròpia, un tarannà particular i característiques que malgrat ser mediterrànies, no són enlloc més. I no xerr de parcs temàtics ni aquàtics perque hi ha el parc aquàtic més gran d’Europa a Mallorca, Creta i no sé on més. I al menys dos aquaris més grans d’Europa: un a Mallorca i l’altre no sé on.

Vos deix amb algunes afotos meravelloses. I són totalment representatives de Tossa i de Calella. I de tota zona turística vacacional del Mediterrani.

No trobau que s’ho paga a montar un excelet per demanar als clients què volen, què els agrada, com són? I no val la pena que els recepcionistes, animadors i camarers l’omplin?

No és car, tenim les eines. Sols hem de pensar una micona.

 

 

Un comentario en “Diferenciació de producte turístic

  1. Tens tota sa raó, si no surts de s´hotel no saps mai on putes ets. Es més, si et poses amb el google steet view a la segona linea de carrer de qualsevol lloc turístic tampoc tendries nassos de saber-ho.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s