Curs d’Storytelling amb N’Eva Snijders, a la fí

Ha estat accidentada la cosa, però el curs Teoria i Pràctica d’Storytelling com estratègia de comunicació es farà els dies 23 de setembre i 7 d’octubre a la Sala de Formació del Parc Bit en col·laboració amb el Cluster Audiovisual de les Illes Balears, a qui Foxize estam molt agraïts per la confiança en recolzar aquesta acció formativa. També estam molt agraïts a l’equip de comunicació i relacions externes del ParcBit, que ens han posat totes les facilitats del món.

És un curs que em fa molta il·lusió i el faré.

He xerrat mooooooooolt d’Storytelling amb N’Eva. Varem començar a fer-ho deu fer quatre anys. Durant aquest temps hem discutit molt sobre què és i què no és Storytelling. Vaig treballar en una empresa a la que N’Antonio Nuñez ens va fer un estudi/ treball/ consultoria basada en Storytelling per crear la comunicació de marca. Com que era una franquicia, haviem de trobar una forma senzilla de transmetre què era i què feia i faria la marca a tots els franquiciats. I no me va paréixer mala idea l’Storytelling aquest. Deu fer 8 anys d’això.

Però per ella això no és Storytelling.

També xerràrem de que Storytelling era el crear un relat que servís de base per una història sobre la que una marca/ empresa, pogués créixer en productes o serveis sense perdre la coherència.

I segons ella Storytelling tampoc és això.

Durant aquests quatre anys no me’n record de totes les coses que hem parlat. Hi ha bases de la feina de N’Eva que compartesc i que entenc que siguin males de transmetre com honestedat, integritat, honradesa en la comunicació i en la vida, però no trobava la forma de juntar tot això amb l’Storytelling tal i com N’Eva el viu.

També he estat parant atenció a qui és fa dir storyteller, qui diu que fa storytelling i he comprés que ella estigui tan gelosa de la seva especialitat, perque me paréix que qualsevol que ha fet un logotip o una imatge corporativa o ha dissenyat certs productes amb un criteri, estiren aquest criteri i fan una “història” que paréix que els valida per gestionar qualsevol producte o marca. I clar, és una mica osat delegar en un dissenyador o director creatiu (per bona voluntad i experiència que tengui) la gestió de tot el que envolti a aquesta marca: es confon amb publicitat o, segons com sigui, directament propaganda.

I jo mateixa entenc que això no és storytelling. És molt lloable però no deu ser storytelling, més que res perque ja és una altre cosa.

La qüestió és que (crec) vaig entendre el seu punt de vista assistint a una xerrada sobre videojocs i cultura popular a les activitats paral·leles del Mare Mostra. En ella un ponent es va currar una presentació que tractava el llenguatge audiovisual actual des del first-person shooter dels videojocs. Molt interessant la ponència, per cert: una autèntica master class de llenguatge audiovisual i interacció.

El first-person shooter s’usa en videojocs casi des de l’inici dels temps. Tots hem jugat a algún videojoc on disparàvem als que ens volien matar i el punt de vista del videojoc feia que noltros vessem el canó de la pistola o de la metralleta i tota la gràfica està montada amb aquesta perspectiva. Això canvia tot: canvia el relat, canvia la interacció, canvia el ritme, canvia els personatges… tot per posar a l’usuari al centre del joc.

Me va paréixer que això és el que N’Eva me deia i no entenia… Sempre haviem parlat de productes, serveis o marques amb històries més o menys creatives, innovadores, gracioses o empàtiques, però en elles, l’usuari, el comprador, el receptor o el que li volguem dir, era un simple consumidor de la història.

Vaig entendre que N’Eva no vertebra cap història sense tenir en compte l’usuari, el canal, el missatge…

I com que això no ho hem xerrat, faré el curs per si m’equivoc o no: ja vos ho contaré! =P

Pot ser les expectatives són altes, però no som molt objectiva amb N’Eva. Va ser la meva coach (aquí en xerrava) i li tenc molt de respecte (toma presión Eva! =P)

Per fer la nota de premsa li vaig fer una partida de preguntes aprofitant que acaba de tornar de Colòmbia de formar part del jurat per part d’Storytelling i Transmedia del Crea Digital, un concurs sobre continguts audiovisuals que organitza el govern d’aquest país.

Què és el que més t’ha sorprés del Crea Digital?
Per un costat, la qualitat dels projectes rebuts. Des d’Espanya tenim poca visió del que s’està fent a Sudamèrica, i he comprovat que la creativitat i el nivell tècnic són altíssims. Per un altre costat, la transparència i el rigor del concurs i les ganes de millorar-lo per part dels ministeris encarregats de la convocatòria. Hem passat el mateix temps avaluant i deliberant la convocatòria que avaluant el concurs en sí.

Hi ha la sensació de que a Espanya l’Storytelling i Transmedia s’han tengut en compte més per necessitat que per convenciment. Si això és així, has notat la diferència entre el resultat de les creacions audiovisuals quan han sorgit de la necessitat de publicitar/ comunicar productes en diferents mitjans dels que han nascut d’un desig d’usar diferents plataformes com a recurs creatiu?
Des del meu punt de vista, el creixent interes que hi ha a Espanya en els àmbits d’Storytelling i Transmedia és la conseqüència de certa desesperació més que de convenciment. Les empreses, ansioses per trobar una sol·lució a l’actual situació de crisi, estan (mig) disposades a fer proves amb qualsevol novetat.
Tots tenim la capacitat de detectar la intenció que existeix darrera un contingut. Encara que el procés d’aquesta informació sigui semi-conscient, hi és. Per tant si algú, sigui una persona o un compte corporatiu, ens conta una història, sabem intuïtivament si darrera hi ha un desig de vendre o un desig de compartir.
L’ús de diferents plataformes per compartir continguts correspon a una combinació de factors que van des de les possibilitats tècniques i la ubicació dels nostres públics, fins la relació natural entre forma i contingut d’una creativitat. A Transmedia no es tracta tant de completar discursos com de construir un univers narratiu amb diferents portes d’accés, diferents recorreguts possibles i diferents graus d’inmersió.

Al curs que faràs a Palma en col·laboració amb el CLAB has procurat vincular l’Storytelling a la comunicació, a la creació d’una coherencia en els discursos més que al Màrketing. Quines errades creus que es poden cometre si es tracta l’Storytelling com a estratègia de Màrketing més que de Comunicació?
L’errada més comú que es fa tant a Màrketing com a Comunicació és ubicar l’storytelling a nivell de la tàctica, quan és una disciplina estratègica per idiosincràsia. No serveix de gaire contar històries si no revisam abans la relació entre narradors (emissors, si es vol), públic, context i tecnologia. De res serveix usar històries sols com elements decoratius.

La teva experiència com dissenyadora, RRPP i consultora avala la teva tasca d’Storyteller. Quin lloc ocupen els individus i les persones en aquest mix d’experiència i coneixement que ha desmebocat en Química Visual i a tractar el nucli primigeni de les històries?
En realitat, sempre he estat treballant en històries, sempre… Sempre m’han fascinat els relats, ja fossen novel·les o converses de taula. Durant anys he incorporat eines de moltes disciplines a la meva pròpia metodologia. Del Disseny em quedaré amb tots els processos de creació i brainstormig. De les RRPP, una forma sistèmica d’entendre les relacions humanes basades en la influència que podem exercir en altres. De la meva feina d’editora, utilitzo les eines d’escriptura i edició. Del Coaching un marc per al procés que segueixo amb els meus clients, i de la PNL, una forma molt específica d’explorar el món. Ara estic estudiant Antropologia per entendre millor el món dels mites i els rituals.
La ubicació de les persones a la meva feina podria usar el símil de l’arbre que cau al bosc: les històries sols existeixen si algú les conta i algú les escolta.

Ens dones alguna pista del que es tractarà al curs?
El curs té dues parts perque sigui més profitós.
A la Master Class, abordarem el marc teòric de l’Storytelling i el Transmedia Storytelling. També veurem molts casos pràctics a l’àmbit de la comunicació. Al Workshop treballarem per trobar i donar forma a diverses històries i veurem les seves possibles aplicacions i usos.
Els alumnes aniran a casa amb un model que puguin usar al seu dia a dia.

Si voleu fer el curs (ho recoman), vos heu d’inscriure aquí.

Si no el feis, ja vos ho contaré =P

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s