2018

Lo de fer balanç anual l’any passat no em paresqué massa malament…

El d’enguany el faig amb En Pau roncant devora jo. Dormim a un hostal de Conca on voliem venir a passar fred i primer que no en fa gaire i segon que he duit un costipat de Palma que em té sense poder xerrar ni respirar i gastant mocadors com una loca. Si hi afegim que estic amb les basques pre o menopàusiques a cada canvi de temperatura… idò un festival.

El 2018 ha estat un any de deixar d’anar a la deriva. Que no és que hi anàs gaire, però diriem que no tenia un rumb. Ara no és que el tengui molt clar, però hi ha certes latituds a les quals no voldria tornar navegar. I en tenc divisades vàries de noves que voldria explorar.

He tornat conéixer gent fantàstica, homes fabulosos i un que no és un home, és univers petitó. I he tornat estudiar. He forçat la màquina per gripar neurones o accelerar-les per cremar carbonilla.

Ha estat un any de deixar enrera persones i retrobar-ne d’altres. D’estimar a la familia.

Ha estat l’any, sens dubte, que he descubert que som molt caparruda i que seria fabulós usar la caparrudesa per coses útils.

I ha estat l’any d’assumir la importància d’anomenar les coses de forma convenient.

Au. Aquí t’esperam, 2019.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s