2018

Lo de fer balanç anual l’any passat no em paresqué massa malament…

El d’enguany el faig amb En Pau roncant devora jo. Dormim a un hostal de Conca on voliem venir a passar fred i primer que no en fa gaire i segon que he duit un costipat de Palma que em té sense poder xerrar ni respirar i gastant mocadors com una loca. Si hi afegim que estic amb les basques pre o menopàusiques a cada canvi de temperatura… idò un festival.

El 2018 ha estat un any de deixar d’anar a la deriva. Que no és que hi anàs gaire, però diriem que no tenia un rumb. Ara no és que el tengui molt clar, però hi ha certes latituds a les quals no voldria tornar navegar. I en tenc divisades vàries de noves que voldria explorar.

He tornat conéixer gent fantàstica, homes fabulosos i un que no és un home, és univers petitó. I he tornat estudiar. He forçat la màquina per gripar neurones o accelerar-les per cremar carbonilla.

Ha estat un any de deixar enrera persones i retrobar-ne d’altres. D’estimar a la familia.

Ha estat l’any, sens dubte, que he descubert que som molt caparruda i que seria fabulós usar la caparrudesa per coses útils.

I ha estat l’any d’assumir la importància d’anomenar les coses de forma convenient.

Au. Aquí t’esperam, 2019.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s