Creixent

Alguna vegada, no molt sovint, veig la lluna de dins ca nostra. Hauria de començar a mirar la fase llunar o joquèsé, per allò de poder saber quan serà.

Però passa tan poc que cada vegada em paréix extraordinari.

Avui es veu des de casa. Està en quart creixent i gairebè horitzontal, com el somriure del moix de Cheshire.

La mir mentre escric. Està molt baixeta. No brilla massa. És més groguenca que blanca. Se’m mostra tímida…

Anit la veuré des del llit.

Com llunàtica que som m’agrada que em vigili.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s