Present Perfect

Ahir Pere Janer va venir a casa i avui m’ha enviat aquesta foto d’una paret de la meva habitació. Mai he aprés res de memòria tret d’aquest poema. Acompanyava a una foto de Duane Michals a una expo del fons fotogràfic de la FNAC a València deu fer 15 anys. En deu fer 14, ves a saber, que el vaig pintar a l’habitació. A aquell moment n’estava tan enamorada que vaig demanar a @sebastiaalzamora si hi havia per tant. Ell me va respondre que no estava mal, que era la tìpica cosa de lo de la mort (o algo així).

Però ahí està. Ho veig cada matí i cada vespre i cada vegada que me despert. Poca gent de la que passa per casa hi repara, clar.

Ara vaig cap a Al Dia. Me’n duc el que va quedar del barenar d’ahir. I me qued amb poc més de tres hores de companyia que em varen quedar en no res i una enyorança infinita d’aquests dos amics.

Camí de la radio escoltaré Present Perfect. La veu de’n Pere me torna a puesto. M’acompanya i me conhorta. Me fa sentir estimada i valorada.

Què afortunades som les que tenim amigues!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s