Ai, benvolgut combo fujieta + 18 2 + trípode + control des del mòbil.
Fa aprop d’una setmana que te tenc present perquè trob que ens podem dur molt bé. I el confinament m’havia de dar el temps que habitualment no tenc.
Però m’he trobat amb algunes dificultats que classific en dos grups: les que vessen de la meva ignorància (no saber posar bé un trípode, no saber com van els mandos de la càmara, no controlar gens l’app…) i les que surten dels temps rarunos.
Faig moltamolta feina. Estic a dos projectes que necessiten sempenta. Un el conec bé. L’altre és nou per a mi i sent que de la meva feina depen una part del seu futur. I tota sola perquè per circumstàncies guapes les persones que duien el dia a dia estan a altres coses.
Total: no sé què és estar confinada. Xerr molt. Tot lo dia xerr. Tot-lo-di-a.
Pens molt. Moltìssim. Pens en accions a curt (ja) i mig termini (6 mesos) sense saber què serà de cap de nosaltres d’aquí 6 mesos. Amb la certesa que res serà com era fa dues setmanes.
I no tenc temps de culejar amb un trípode ni mandos d’una càmara… Però tenc el trìpode montat i me mira. I aquì estic escrivint automàticament mentre sona Bobby Humphrey, veig l’arenero que he de buidar i mir el trìpode montat. Tort.
Avui, per primer dia de tot el sarao, m’he escarrufat. He visualitzat la gent que ho passarem malament. M’estava preparant per un crack així. M’estava fent un petit castell de defensa ample, acollidor i humil, on crear un espai de tranquilitat i seguretat per les amistats. Pos m’ha atropellat el crack. I afecta a més persones, paìsos i cultures del què mai havia pensat.
Seguiré vivint la feta des de la torre de defensa que fa 20 anys que m’acull i on, al menys jo, me sent segura.
No podré acollir a tanta gent com al castell, però molts dels que llegiu això trobareu un racó on mirar enfora, moixos i algún ca, bona música, bons llibres i un congelador on mai hi falta brou.
Perquè si d’una cosa estic segura és que ens necessitarem i haurem d’aprendre a demanar ajuda. I haurem d’aprendre a ajudar. Haurem de dir molts de sís i molts de nos que ara ni ens plantejam.
I, malgrat tot, pens que anam cap a un lloc millor.
Tonapou 