Avui a Bellver ha passat algo… la lluna plena afecta, segur. La pandèmia també. El cansament i desconcert general també.
El meu cansament lo que més.
He arribat tard a un concert al qual he estat a un pél de no anar. Hauria estat una catàstrofe.
@mariola_membrives, ha dit, estava tota retgirada perque va ballar a Bellver quan tenia 12 anys, a la primera sortida que feia per ballar.
La primera aue he sentit ha estat 3 morillas, un romanç (crec) que me txifla. Després Los 4 muleros. Lorca per tot. Empeltat de Cohen o d’ella mateixa i Daniel García o del que sigui… i La Tarara. I Lorca… I Lennon.
I jo, retrocedint als meus 15 anys. A la Coral Murta. A un repertori de Lorca on cantarem aquestes cançons i els Nocturnos a la ventana.
I ara… Aquí estic. Tirada damunt el llit. Desfeta. Destartalada. Incapaç de fer la feinada que tenc. Revís els videos. N’he fet un munt. Enyor sensacions i moments on la meva veu formava part d’uns intrument superior. Enyor cantar: Alta va la luna, bajo corre el viento, mis cortas miradas exploran el suelo.
Enyor a Na Sammi. I plor per Na Mònica. No he tornat cantar des de que morí.
Demà serà un altre dia.
Grcs @ana_espina_
@fonart_music @mariola_membrives
Tonapou 