Dilluns és el 8M, dia de la dona treballadora. Es recorda que 130 dones es varen declarar en vaga i es varen tancar a una fàbrica a Nova York l’any 1908. La cosa era per reivindicar millors condicions de feina. Va acabar fatal perque un incendi provocat va destruïr la fàbrica amb elles dedins. Es diu que el teixit que feien era morat i per això aquest és el color que es va estandaritzar com símbol dels moviments feministes.
Fa tres anys moltes dones ens varen dar compte que potser les feminazis no anaven tan desencaminades respecte la desigualtat real. “Gràcies” al judici de La Manada varem viure en directe com es posava en entredit la paraula d’una al·lota que va ser violada per 5 homes. La violació va ser gravada en vídeo i enviada als amigots d’aquesta guarda per xat. Va quedar palès que la dona no tenia les mateixes condicions jurídiques que l’home des del punt que no es va considerar violació sino agressió perque ella no va barellar-se amb els cinc pavos. Que igual si la violació hagués estat d’un home tampoc hauria estat agressió? Pos potser, però la realitat és que la llei està feta per a dones i que si no demostram que varem mostrar impediment (maldament ens puguin matar 5 tios) no ens violen.
Ella estava gata o drogada i lo de resistir-se… És igual com estàs. Ens varem dar compte que les dones no som iguals que els homes a efectes jurídics. I ens hem enterat a mastegots que en realitat no ho hem estat mai. Maldament no hagem patit sexisme. O això ens pensem. La nostra cultura és tan paternalista que costarà anys una cultura relament igualitària.
Aquest és el context al que estam. El 8M ha agafat fua i la consciència de moltes dones s’ha despert. I la de moltíssims homes, que a vegades pareix que no tenen sentit comú.
Dilluns que ve s’organitzen un munt d’activitats, afortunadament. La majoria són per visibilitzar dones a diferents entorns. I algunes per concienciar sobre feminisme.
Jo escric per una activitat que organitza Cadena Ser. Con voz de mujer. Un matí de ponències i taules rodones amb negoci, lideratge, comunicació i publicitat on hi ha 14 dones i dos homes.
Vaig advertir tot d’una que una taula rodona dia 8M xerrant de dona i publicitat dos homes quedaven raros. A més a un ofici on hi ha porronaco de dones. Moltes. En tot cas lo que no hi ha són moltes “jefas”, cosa que no xerra molt bé del sector, però això és una altra cosa. Sostres de vidre i tal. El tema és que en comunicació, disseny i publicitat és probablement en allò que ni s’ha de plantejar fer una discriminació positiva perque lo que més hi ha són dones.
Em varen dir que per motius personals comprensibles i molt greus no s’havia pogut canviar la planificació inicial.
I avui matí em despert. Vaig a nedar. Pos la radio. Cadena Ser. Falca d’Ángeles Caso dient que xerrarà sobre desmontar la història patriarcal. I me puja una rabiada…
Quin sentit té fer una taula de publicitat i dona on dos homes i dues dones xerrin en un entorn on hi ha prou dones per parlar amb solvència? Han de xerrar de la construcció social de la dona a través de la publicitat? No han pogut anar al CESAG o a la UIB a veure si hi ha alguna dona que hagi estudiat el tema? O és que pensen que necessitam que aquesta construcció la mos expliquin els homes com si les dones no hagem conviscut amb aquesta construcció exactament igual que ells? I com així els dos homes no se varen plantejar agraïr i declinar la invitació donant el nom de tres dones solvents en el tema?
Com així hi ha d’haver homes als puestos per a que els homes entenguin que poden perfectament escoltar a dones? És que encara hem de dir que tenim solvència professional i personal per xerrar amb i per a ells sense haver de tenir un tio devora? I si hi ha prou dones per xerrar de comunicació i publicitat, de sobres, perque no se plantejen prioritàriament noms de dones quan n’hi ha a cabassos?
Com així les dones podem anar per tot i els homes sols poden anar a llocs on hi hagi representació d’homes? Perque això és el que pens que hi ha darrera.
Seguim posant homes com a escusa i com a motiu principal per no acceptar que hi hagi esdeveniments, no sols dia 8M, on les dones siguin majoria o exclusiva, no seacosa els homes se mos enfadin i no vulguin venir a escoltar-mos.
Segur que CESAG, CEFMallorca, UIB, APIB i SPIB tenen dones de la terra per xerrar de comunicació i publicitat. Ara, sols falta que homes (i moltes dones) tenguem ganes de trobar-les.
Perque sino sempre som els mateixos i amb aquest sant l’enterram.
La imatge destacada és el disseny que ha fet Marga Vinyes per a l’Ajuntament de Manacor. Campanya Les dones trepijam fort del servei d’igualtat.
Si eso xerram un altre dia que hi ha dones més enllà de les blanquetes de classe mitja amb possibilitats per desenvolupar-se. Un altre dia xerram d’sticky floors i no de sostres de vidre. Però igual si ho feim molestam no sols als homes sino a moltes dones.
I la cosa, com a dones, és no molestar massa. Ho sabem des de que som petites.
Tonapou 