Lo de la tecnologia

Tenim nova conselleria i remodelació de Govern per, en principi, “millorar el model econòmic de les Illes”. Ho han contat a un acte per a militants del PSOE per explicar-los els Horitzons de futur per obrir el debat intern del partit post-pandèmia. Igual estaria bé, estant com estam, que ens ho explicassen a tots, vamos digo. Que igual ho varen obrir a tothom i no m’he enterat, cosa que tampoc és descartable.

Però jo no cercava aquesta notícia, cercava la de divendres. Ens varen anunciar que hi havia remodelació de Govern i que feien la Conselleria de Fons Europeus per “impulsar projectes” per captar recursos de la Unió Europea.

L’intenció és “diversificar, modernitzar, impulsar la implantació tecnològica i crear oportunitats de negoci més sostenibles”, ha explicat Armengol, qui ha justificat la inclusió d’Universitat en la seva estructura perquè “d’aquesta manera s’agrupen àrees relacionades amb la investigació”, segons comenta Maria Llull a aquest article.

El tema és que em fa una porada, la veritat. Més que res perque en un any de pandèmia i veient que ens en queda fàcil un altre abans de poder anar por ahí sense mascareta, les actuacions són poc encoratjadores. Obviarem com tenim encara l’atenció primària, que amb ona o sense ona no arriba a agafar una dinàmica sostenible. Passarem a allò que té a veure en innovació i tecnologia.

Fa quatre anys que des de GSBIT ens passejam per direccions generals, conselleries i presidències del Govern demanant UNA institució pública, o publicoprivada si volen, que lideri el desenvolupament tecnològic de les Balears.

Ho varem demanar després de reunions amb tots els grups parlamentaris que ens deien: sísí, sou fonamentals! Què heu de master? I noltros: una entitat que dirigeixi el desenvolupament tecnològic de les Balears. De les administracins públiques i de la ciutadania. De les botigues i la (poca) indústria. De l’educació i de la sanitat.

Abans de les eleccions hi tornarem. Na Marga Prohens ens va dir “i perque no una Conselleria?” i noltros, NGA!. Amb Marc Pérez Ribas tenim una relació molt fluïda. Amb el PI i MÉS també. Aquesta legislatura encara no hem anat a veure a Podemos, per cert… i han canviat. M’apunt que tenc pendent una visita.

Però el diputat del PSOE que ens va tocar veure abans de les eleccions va ser l’únic que ens va dir que de cap manera, que no se gastarien un duro en el que demanavem. Afortunadament ja feiem feina amb el Govern i sabiem que la voluntat envers el desenvolupament tecnològic exist… perdó? Anava a dir que existeix.

Una voluntad política s’expressa amb accions. I no hi ha accions que facin veure que hi haurà una direcció o lideratge de les administracions públiques respecte el desenvolupament digital de la societat balear.

I ho sabem perque estam a la comissió de l’AETIB, estam en espera de la mesa de digitalització (que no sabem ara si es farà ni qui la farà) i parlam molt seguit amb UIB, DG Turisme, DG Innovació, DG Universitats i Fundació BIT.

Tothom pensa que s’ha de fer algo. Aquest algo no és tenir a directors generals i tècnics molt però que molt capaços fent feina com poden.

Aquest algo és ficar recursos. Gent, doblers, campanyes de foment de vocacions cientificotècniques, escoltar a l’associació de professors d’informàtica, fer tot lo possible per simplificar la gestió administrativa de subvencions i ajudes a la innovació. Assumir que la innovació a empresa no pot dur el mateix ritme que la recerca acadèmica. I no és que no s’hagi de fer recerca: quanta més millor.

L’anterior legislatura es va fer un esforç per aflorar empreses innovadores, es va ajudar en la gestió. També es varen dar ajudes a la digitalització tant en web com amb CMS. També es varen dar ajudes a la consultoria per modernització industrial. Es varen llençar certificacions professionals duals per incorporar a persones al sector. Seria una incorporació lenta, però mira… alguna cosa hem de fer. S’ha seguit fent feina en difondre la compra pública innovadora com una manera de fer que els projectes de desenvolupament tecnològic s’ajustin més a les necessitats locals.

Però ni rastre d’una entitat que coordini això.

Fa ja quatre anys, quan va canviar la junta directiva, varem fer la primera ronda de RRPP a grups parlamentaris. Ens va sorprendre la resposta de Pep Castells, de MÉS per Menorca, que després d’escoltar per on estavem fent feina (una mica aquest fulletó) ens va dir: això és el canvi de model econòmic. Li varem contestar que no estrictament, però que sense accions coordinades amb UIB, Conselleria d’Educació (estavem xerrant amb tres direccions generals diferents), Comerç, Indústria, Innovació, Universitats… no hi hauria canvi de model econòmic.

Hem materialitzat ben poca cosa. Tenim 8-9 interlocutors a l’hora de demanar un lideratge clar per al desenvolupament tecnològic de les illes. Per a una gerenta rossa (jo) a mitja jornada és com a massa.

El tema dels codis QR per control d’accés a restaurants va quedar aturat quan es va veure que els restaurants no tendrien obert pel pont de desembre. Ja haviem parlat amb les empreses que tenien sol·lucions parcials i varem plantejar uns requeriments tenint en compte petits detalls tipo que les dades havien d’estar a sanitat, no als restaurants. Cas que fos necessari, La Rioja ho té arreglat des del novembre. Aquests dies ha estat Castella La Manxa qui ha publicat la seva sol·lució. A La Rioja ho usen en entorns tancats, no estrictament restaurants, amb dades gestionades per rastrejadors. Aquí, supòs, ens hi tornarem posar quan es vegi la necessitat d’obrir restaurants. Feim les coses quan cauen de l’apost i a la correguda i precisament això és el que no ens podem permetre.

Al maig ja mostravem la preocupació amb aquest article d’opinió de José Mañas, el vicepresident de GSBIT, publicat a l’arabalears, ja titulavem: no és moment de rotondes tecnològiques. I a aquest altre de Xavier Gil (antic president) a l’Última Hora manifestavem quins podrien ser tres dels principals projectes de país que paréix que és un puntal per poder demanar ajudes europees. Estan vinculats a educació, sanitat i administració electrònica.

I ara es fa una Conselleria per repartir fons europeus. Falta veure si dins les direccions generals hi ha la que sols fa 4 anys que demanam i hem argumentat per a que i fins i tot per quines accions de coordinació es podria començar.

No tenim la veritat absoluta, ni una bolla de vidre. Tenim empreses solvents i empresaris compromesos amb experiència de projectes d’innovació a economia digital dins i fora de les illes vinculats a administracions públiques.

Tenim necessitat de tenir més persones qualificades (com tot el món). Tenim professors d’informàtica compromesos amb els alumnes (hi ha tan poques dones que es pot usar el masculí perfectament) que coneixen les necessitats d’empresa i el desenvolupament de l’alumnat. Tenim un ParcBIT aferrat a la Universitat. Però lo únic que ens diuen és que faran un projecte al nou Llevant (que té pinta de pelotasso).

Seguim fent accions estètiques sense plantejar anar a l’arrel del perque fa 25 anys que volem atreure a empresaris i empreses de fora i no ho hem conseguit. L’argument que repetim és que com que això és el paradís tothom ha de voler venir. I oh, sorpresa, venen de vacances.

No sé què ha fallat des de que es va planificar el ParcBIT i el superaeroport que havia de rebre empresaris tot l’any, però pens que és moment de fer coses noves, no de repetir les que no han funcionat. Tenim moltes escoles de turisme. I ens falten centres de tecnologia. Igual això seria un principi…

Mentre el PSIB-PSOE explica al PSIB-PSOE la seva visió de la societat els propers anys, a Extremadura ho expliquen a tothom i totdon. I mentre aquí les families que poden pagar extraescolars poden conéixer d’aprop la programació, a Andalussia i País Basc s’ho han montat per passar un programa per la tele pública per a que els infants toquin la programació.

I direu que els infants no miren la tele. I diré que probablement més infants dels que pensam no tenen tablet ni pc ni netflix i segueixen mirant la tdt. Perque no tothom és com nosaltres mai està de més recordar-ho. Haurem de fer esforços extraordinaris en integració, diversitat, igualtat… si realment volem que tothom pugui tenir accés a un futur pròsper com paréix que serà el vinculat a l’economia digital.

S’enten que sense desenvolupament tecnològic no hi ha futur, però no s’enten que la forma de dar-li fua no és altra que dar-li la importància (= recursos) que meréix. No necessitam més rontondes tecnològiques. Necessitam una direcció, recursos, voluntad política, visió i ambició.

Trob jo.