Ella és Kiara i és el primer animal que passa per ca nostra i no va a una altra casa.
La varen treure del carrer fa casi tres setmanes embarassada i amb una ferida al coll com una pilota de tenis. Eren mossegades dels altres moixos mentre la montaven. La varen buidar, sanar i operar la ferida. Dels sis moixons que duia n’hi havia tres que no estaven bé, igual hauria palmat al part.
És a casa des de fa més de quinze dies. La ferida se va tancar aviadíssim (era tan grossa que no li pogueren cosir). Està sana. Negativa en sida i leucemia. Menja molt, beu.
L’he de tenir dins la gàbia d’adaptació perque diuen que és salvatjina i que val més així. Uns dies va estar fora de la gàbia perque se va assustar i va poder fugir però per anar al manescal la varem haver d’agafar amb una gàbia trampa i ha tornat a la gàbia d’adaptació.
Demà o passat demà la se’n duran. Anirà a una colònia controlada. No pot tornar al polígon d’on la varen agafar perque està sana i allà hi ha moixos malalts. Esperam que vulgui estar a aquesta colonia… Si li pega per partir li perdrem la pista.
No hem pogut trobar una casa per ella. Algú que accepti una moixeta forta i que respecti les seves pors. Hi ha mil moixos ximples. No fa ganes adoptar una moixeta que necessita temps i seguretat per ser confiada com els moixos ximples.
Aquests dies li he xerrat molt. Li he dit que noltros l’estimam i que farem el possible per a que no torni patir. I que lo que sigui que vengui serà millor que d’on ve. Que és guapíssima i que aquí estarà bé.
Però és el primer animal que tenc que torna al carrer. Exposada a gentussa dolenta, malalties, cotxes… No ho duc bé… Aquesta moixeta poruga i forta mereix una casa que l’estimi al menos com se l’estima aquí.
És, probablement, l’acollida més dura i trista que he fet. Estic més trista que amb animalets que han mort.
Ojalà no li torni passar res dolent i que si li passa jo ho pugui saber.
Al menys la recordarem maldament sigui assustada dins una gàbia d’adaptaciò.
路♀️
Tonapou 